INTRODUCCIÓ
És admirable la complexitat que alberguen els éssers humans en els seus cossos, el funcionament de les cèl·lules i els mecanismes que duen a terme per mantenir-se en vida. Tot encaixa com un trencaclosques, però què passa quan una peça es fa malbé? I si se’n fan malbé moltes sense un motiu aparent i no es pot continuar muntant el trencaclosques?
Això és el que passa amb el càncer. Els éssers vius compten amb un sistema quasi perfecte. I un sol error, per petit que sigui, pot repercutir a tot el funcionament del seu cos.
En aquest treball m’he fixat en un dels punts dèbils del càncer, perquè si els humans tenen un sistema complexíssim però a vegades imperfecte, perquè aquesta malaltia letal no?
Admirada per les magnífiques investigacions que s’estan duent a terme als centres més prestigiosos en recerca biomèdica del nostre país he tingut l’oportunitat de poder estar al laboratori d’Organització Microtubular de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, dirigit per Jens Lüder, i portar a terme una sèrie d’experiments per veure com funciona el cicle cel·lular en línies cel·lulars de cultiu.
Gràcies als coneixements en biomedicina que he adquirit amb el curs Crazy About Biomedicine, del mateix IRBB, m’he decantat per estudiar el paper dels microtúbuls, components del citoesquelet, en la mitosi i com la disfunció d’aquests pot alterar-la.
El meu treball s’anomena “Mitosis errònies. Influència de les substàncies contra els microtúbuls en mitosi”. Ja que el que pretenc és fixar-me en els procediments en els quals estan involucrats els microtúbuls, que poden fer aturar la mitosi. Ja que sense mitosi, no hi ha proliferació cel·lular, i un tumor el que vol és créixer, envair, acabar amb les cèl·lules sanes. Per això és tan important un mecanisme per aturar-lo, per aturar la divisió de les cèl·lules cancerígenes i per tant, acabar amb el tumor.
Els objectius amb els quals faig aquesta recerca són veure com el paper dels microtúbuls és crucial per la mitosi i veure què passa quan se n’altera la forma o la dinàmica, a la portada hi ha un exemple. Relaciono aquest objectiu amb la idea de trobar un mecanisme per produir un arrest mitòtic que faci frenar la proliferació de cèl·lules cancerígenes.
Per poder assolir els objectius del meu treball m’he basat en la recerca dels últims 10 anys, sobretot m’he centrat en dos articles; Mitosis as an anti-cancer target de RH Medema i A Janssen publicat el 2011, on s’expliquen diferents punts dèbils que presenta la mitosi d’una cèl·lula cancerígena i els mecanismes per abatre’ls, i Genes required for Mitotic Spindle Assembly in Drosophila S2 Cells de Gohta Goshima i els seus alumnes publicat el 2007 , on hi ha fotografies dels diversos defectes o errors mitòtics aconseguits inhibint gens que asseguren la correcta formació del fus mitòtic.
En la part pràctica he portat a terme experiments amb línies cel·lulars i substàncies que impossibiliten la realització de la mitosi. Un cop aplicades les substàncies antimitòtiques he realitzat un procés de tinció per poder veure les mostres en un microscopi de fluorescència i fer fotografies, a partir de les quals he quantificat tots els errors mitòtics per comprovar així l’eficàcia de les substàncies.
Per tant elaboro aquest treball de recerca per corroborar la hipòtesi que les substàncies que actuen contra els microtúbuls produeixen un arrest mitòtic que fa produir una apoptosi i per tant, que acaben amb la proliferació.
Això és el que passa amb el càncer. Els éssers vius compten amb un sistema quasi perfecte. I un sol error, per petit que sigui, pot repercutir a tot el funcionament del seu cos.
En aquest treball m’he fixat en un dels punts dèbils del càncer, perquè si els humans tenen un sistema complexíssim però a vegades imperfecte, perquè aquesta malaltia letal no?
Admirada per les magnífiques investigacions que s’estan duent a terme als centres més prestigiosos en recerca biomèdica del nostre país he tingut l’oportunitat de poder estar al laboratori d’Organització Microtubular de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, dirigit per Jens Lüder, i portar a terme una sèrie d’experiments per veure com funciona el cicle cel·lular en línies cel·lulars de cultiu.
Gràcies als coneixements en biomedicina que he adquirit amb el curs Crazy About Biomedicine, del mateix IRBB, m’he decantat per estudiar el paper dels microtúbuls, components del citoesquelet, en la mitosi i com la disfunció d’aquests pot alterar-la.
El meu treball s’anomena “Mitosis errònies. Influència de les substàncies contra els microtúbuls en mitosi”. Ja que el que pretenc és fixar-me en els procediments en els quals estan involucrats els microtúbuls, que poden fer aturar la mitosi. Ja que sense mitosi, no hi ha proliferació cel·lular, i un tumor el que vol és créixer, envair, acabar amb les cèl·lules sanes. Per això és tan important un mecanisme per aturar-lo, per aturar la divisió de les cèl·lules cancerígenes i per tant, acabar amb el tumor.
Els objectius amb els quals faig aquesta recerca són veure com el paper dels microtúbuls és crucial per la mitosi i veure què passa quan se n’altera la forma o la dinàmica, a la portada hi ha un exemple. Relaciono aquest objectiu amb la idea de trobar un mecanisme per produir un arrest mitòtic que faci frenar la proliferació de cèl·lules cancerígenes.
Per poder assolir els objectius del meu treball m’he basat en la recerca dels últims 10 anys, sobretot m’he centrat en dos articles; Mitosis as an anti-cancer target de RH Medema i A Janssen publicat el 2011, on s’expliquen diferents punts dèbils que presenta la mitosi d’una cèl·lula cancerígena i els mecanismes per abatre’ls, i Genes required for Mitotic Spindle Assembly in Drosophila S2 Cells de Gohta Goshima i els seus alumnes publicat el 2007 , on hi ha fotografies dels diversos defectes o errors mitòtics aconseguits inhibint gens que asseguren la correcta formació del fus mitòtic.
En la part pràctica he portat a terme experiments amb línies cel·lulars i substàncies que impossibiliten la realització de la mitosi. Un cop aplicades les substàncies antimitòtiques he realitzat un procés de tinció per poder veure les mostres en un microscopi de fluorescència i fer fotografies, a partir de les quals he quantificat tots els errors mitòtics per comprovar així l’eficàcia de les substàncies.
Per tant elaboro aquest treball de recerca per corroborar la hipòtesi que les substàncies que actuen contra els microtúbuls produeixen un arrest mitòtic que fa produir una apoptosi i per tant, que acaben amb la proliferació.